Alguns famosos han volgut afegir-se a les 17 hores de Marató a Matadepera Ràdio. Pots sentir els seus missatges de suport clicant aquí.
També pots saber quins són aquests famosos mirant la llista col·locada a l'esquerra d'aquest blog.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Molta sort amb la Marató!
I molts ànims!
M'han dit que organitzeu una pujada a la Mola el Diumenge al dematí?
Com hi puc participar?
Ei!!
Quina passada?
Puc col·laborar?
Molta sort
He sentit alguna publicitat vostra per Matadepera Ràdio, i m'agradaria saber de quin any és la sintonia que sóna.
Gràcies,
Hola,
Som d'una Fundació de familiars de malalts mentals.
Per qualsevol cosa, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
Agraïm la vostra Marató.
FECAFAMM.
Referent a tots els comentaris que s'han fet i exigeixen resposta:
Marta: El diumenge a les 8 del matí, juntament amb l'Unió Excursionista, hem organitzat una pujada a la Mola.
Podeu participar-hi venint a la plça de Cal Baldiró (punt de sortida).
T'hi esperem!
Rafael: I tant que hi pots col·laborar! Vés consultant el blog i sabràs com fer-ho. De moment ja pots solidaritzar-te pujant a la Mola!I per qualsevol altre proposta..benvingut! Envia'ns un email i en parlem!
David: La sintonia és de l'any 2006 , concretament del Jofre Bardagí
Gràcies a tots pels comentaris.
Ricard.
És un principi que desconeixem, encara que tinguem alguna senyal.
-On he deixat el paraigües, no ho recordo. Ahir va ploure? No, em contesto a mi mateixa, i a més a més, sense saber-ho, em pregunto que estava fent en aquell momento agafant-me el cap pensativament. A on anava? M’ho recorden.
Veig al meu voltant una preocupació que s’extén per les mes reaccions, prefereixo callar. A vegades em trobo gent pel carrer i no sé què dir-li.Em saluden però no sé qui són.
Estic bé. Em reafirmo.
I mica en mica em vaig perdent, fins que a casa, que m’estimen, m’acompanyen al metge.
Va ser trist, i encara ho recordo. Fa un mes que la meva mare, sense paraules, i plena de llàgrimes m’intentava explicar que estic malalta.
Això sí que ho recordo, perquè era la meva mare.
Anònima, de Matadepera.
Ei Canalla estupefecta!
Si entrevisteu a la Raquel Sans, que sé que ho fareu...
Pregunteu-li per si li agrada que l'imitin.
Adéu.
Apuntat! Ja li preguntarem!
Publica un comentari a l'entrada